Ens ajudes a fer un l’Hospitalet més segur?

Com a ciutadana, però també com a política, sempre he tingut una especial preocupació per la seguretat.

Sempre he considerat  que viure en un lloc segur és un element indispensable per  tenir una bona qualitat de vida. Poder passejar tranquil·lament pels carrers de la ciutat (sigui l’hora que sigui), tenir la tranquil·litat que els fills poden sortir al carrer sense perill o sortir de casa uns dies sense l’angoixa que algú pugui entrar-hi són alguns dels elements que considero indispensables en el dia a dia de qualsevol ciutadà.

Per això, des de CiU l’Hospitalet hem començat una campanya de recollida de signatures per demanar més càmeres de videovigilància a la ciutat a la vegada que demanem  que es destini personal per controlar (en directe i durant les 24 h del dia) aquestes imatges.

Cal dir que l’equip de govern ja ha presentat un projecte davant del Departament d’Interior per a instal·lar càmeres de videovigilància a 9 punts de la nostra ciutat (Centre: rambla Just Oliveres- plaça Lluís Companys, Santa Eulàlia: carrer Pareto- avinguda Metro, Collblanc: passatge Costa- carrer Occident, la Torrassa: plaça Espanyola i carrer Transformador, La Florida: blocs de La Florida, carrer Jardí- carrer Martí i Blasi- carrer Núria- parc dels Ocellets i Pubilla Cases: avinguda Severo Ochoa- carrer Roses- carrer Luarca) però pensem que aquest és insuficient.

Aquest projecte no és suficient perquè encara hi haurà barris que no disposin de càmeres (Sant Josep, Sanfeliu, Can Serra, Gornal i Bellvitge) i perquè encara hi haurà zones conflictives sense aquest tipus de vigilància (fins i tot als barris en els que ja se’n preveu la instal·lació).

A més, creiem que per maximitzar al màxim la efectivitat d’aquestes càmeres cal que hi hagi personal encarregat de visionar les imatges que es capten en directe i durant les 24 h del dia. D’aquesta manera, es podria actuar amb immediatesa davant dels possibles incidents que es puguin ocasionar i així incidiríem directament sobre la sensació de seguretat que tenen els ciutadans al carrer.

Per tal que la nostra demanda s’ajusti a la realitat de la ciutat hem començat una ruta per tots els barris per tal de conèixer, de primera mà, quins són els punts més conflictius.

També ens podeu fer arribar els vostres suggeriments a ciu@l-h.cat o trucant al 93.402.94.35.

Ens ajudes a fer un l’Hospitalet més segur?

Publicat dins de L'Hospitalet de Llobregat, Seguretat Ciutadana | Etiquetat com a , , | Envia un comentari

PARLEM CLAR

El President de la Generalitat ha viatjat a Londres per explicar, de primera mà, la realitat de Catalunya. Ho ha fet per convicció (és important projectar la imatge de Catalunya cap a l’exterior) però també ho ha fet per necessitat: cal deixar molt clar que el problema fiscal de l’estat espanyol no és generat per les autonomies o, millor dit, cal deixar clar que no totes les autonomies són deficitàries per l’estat espanyol.

Per aquest motiu,  el President Mas ha presentat a Londres una Catalunya responsable i capaç de “fer els deures” (i fer-los bé) fins i tot en un context que no li és gens favorable.

I és que Catalunya es veu obligada a sumar als efectes de la crisi econòmica els efectes ocasionats pel “drenatge fiscal continu” (el qual gairebé no té precedents a Europa) de la resta de l’estat espanyol.

Però tot i la delicadíssima situació en què es troba, Catalunya ha liderat un procés d’ajustament i d’austeritat que, de camí, ha tingut l’objectiu de recuperar la credibilitat perduda. Aquest procés s’ha fet sota la ferma convicció que els esforços i els sacrificis que ens veiem obligats a fer són passos indispensables i fonamentals per tal d’arribar a una estabilitat en un futur.

Però el camí no ha estat, és ni serà fàcil donat que “la relació atípica” de Catalunya amb la resta de l’estat espanyol és una ferida que lluny de curar-se cada dia es fa més gran.

Cal deixar clar, i cal dir-ho amb contundència, que el problema de l’estat espanyol no es pot resumir ni personalitzar en les seves autonomies (o, com he dit abans, no ens totes elles) perquè ha quedat clar que algunes, com Catalunya, són exemple de responsabilitat i lideratge davant la crisi i, a més, cal recordar (perquè hi ha vegades que això tendeix a oblidar-se) que els seus recursos són utilitzats per “aguantar” una economia estatal precària.

En canvi, per Catalunya si que és un greu problema la seva relació amb l’estat espanyol perquè aquest no ha estat recíproc amb el seu esforç i li ha negat uns recursos que no només li corresponen sinó que, a més, són indispensables per a la seva estabilitat.

Davant d’aquesta situació només hi ha una sola conclusió: necessitem el pacte fiscal, necessitem poder gestionar nosaltres mateixos els nostres recursos.

I aquesta demanda la defensarem allà on calgui: a Madrid perquè és on s’ha de decidir però també la defensarem a Europa perquè cal que els diversos líders europeus comprenguin la difícil i estranya situació de Catalunya.

Publicat dins de Catalunya, Parlament | Etiquetat com a , , | 1 comentari

Preguntes sense resposta?

L’equip de govern de l’Hospitalet  (PSC i ICV-EUiA) sembla estar decidit a que el tancament de la televisió (i ja veurem si també el de la ràdio) sigui el més incomprensible i kafkià del món.

Si fem memòria, recordarem que d’aquesta decisió els propis treballadors dels mitjans (i els grups de l’oposició) es van assabentar per la premsa.  Recordarem, també, com ICV-EUiA va fer pública la seva ferma (fermíssima diria jo) decisió de trencar el pacte de govern si es tancaven els mitjans de comunicació i si es duia a terme un sol acomiadament per,  pocs dies després, apuntar-se a allò de “on vaig dir blanc ara en dic negre i presento com un gran èxit el fet que només es tanqui la televisió i que “només” haguem de parlar de l’acomiadament de 40 treballadors”.

Si bé és cert que el manteniment de la ràdio és una bona notícia no ho és menys que amb el antecedents d’aquest equip de govern és difícil confiar cegament en que això es compleixi. De fet, el divendres 23 de desembre la Presidenta de La Farga i segona Tinenta d’Alcalde, Mercè Perea, va fer arribar una carta als responsables dels programes externs de la ràdio informant que l’1 de gener es posaria fi a la seva col·laboració donat que havien decidit continuar amb només el personal contractat per La Farga.

Aquesta decisió seria molt lògica (veient els temps de crisi què vivim i essent conscients que cal dur a terme mesures d’ajust del pressupost fins i tot quan aquestes no són agradables ni populars) si no fos perquè (i segons fonts sindicals) aquests programes tenen cost 0, és a dir, és realitzen gràcies a l’altruisme i la bona col·laboració.

Davant d’aquesta situació no podem més que fer-nos una pregunta: quins són els motius reals pels quals es prescindeix d’aquestes col·laboracions?

Òbviament, aquesta mateixa pregunta l’hem dirigit a l’equip de govern però veient la passivitat i el desinterès mostrat en les respostes a les últimes preguntes realitzades, poca confiança tenim en rebre una resposta ràpida i veraç.

Mentre això passa (si arriba a passar) caldrà vigilar de molt a prop les actuacions de l’equip de govern. No sigui que, acostumats a no comptar amb ningú, ens vulguin empetitir la ràdio fins que ningú la pugui trobar a faltar.

Publicat dins de L'Hospitalet de Llobregat | Etiquetat com a , , | Envia un comentari

Si a la Ràdio i Tv de L’H

L’Alcaldessa  ha decidit, així de la nit al dia, que cal tancar la televisió i la ràdio de l’Hospitalet perquè no són sostenibles, perquè estem en crisi i perquè cal prioritzar.

Ho ha fet sense negociar, sense parlar-ho amb ningú. La prova és que tant nosaltres com els propis treballadors dels mitjans vam assabentar-nos per la premsa.

Després de la sorpresa inicial (el divendres anterior, abans de l’anunci, se’ns havia fet arribar un pla de sanejament d’aquests mitjans que, en cap cas, contemplava el seu tancament) va venir la contrarietat per no entendre, per no ser coneixedors, dels motius reals que provocaven aquesta decisió.

Passàvem d’una època esplèndida amb superàvit a haver de tancar, de cop i amb urgència, els nostres mitjans de comunicació.

Nosaltres, CiU, som els primers en entendre que són moments difícils en els que cal dur a terme mesures d’ajust del pressupost i que això representa haver de fer sacrificis.

El que no entenem és passar del blanc al negre en dos dies i sense haver estudiat abans tota la gama de grisos.

Ells han governat l’Hospitalet al llarg de més de 30 anys. Són ells els únics responsables de la gestió de l’ajuntament. I, ara,  hem de tancar la ràdio i la TV de l’Hospitalet. Com a mínim, és difícil d’entendre.

Publicat dins de L'Hospitalet de Llobregat | Etiquetat com a , | 3s comentaris

Parlem del pacte fiscal

A continuació us deixo l’article que vaig publicar ahir al diari de l’Hospitalet.

En aquest article hauria de parlar dels resultats de les eleccions generals però, donat que l’escric abans que aquestes es celebrin (responent al calendari de lliurament d’articles marcat pel diari), no he pogut fer-ho.

Tanmateix, si que podem parlar de les demandes i necessitats que Catalunya té i que el nou govern central haurà d’afrontar.

La principal d’aquestes demandes és la necessitat d’obtenir un pacte fiscal català. Això no vol dir res més que Catalunya pugui quedar-se amb una gran part dels seus propis recursos (recursos que ara ha de donar a Madrid) per tal de poder lluitar contra la crisi econòmica i reforçar l’estat del benestar.

I és que Catalunya ha cedit anualment, i durant els darrers 25 anys, el 8% de la seva riquesa a l’Estat Espanyol. Donant-se la situació que els catalans/es tenim un nivell de vida inferior al dels territoris receptors dels nostres propis recursos.

Per això, hem de ser conscients del per què demanem (i necessitem) el pacte fiscal. No es tracta d’una dèria nacionalista, es tracta d’un fet de justícia envers tots els ciutadans de Catalunya. Amb aquests recursos, no hi hauria la necessitat de fer ajustos econòmics donat que en tindrem els suficients per poder fer front al dèficit deixat pel tripartit i per estimular l’economia productiva que és la que crea ocupació.

Publicat dins de Catalunya, L'Hospitalet de Llobregat | Etiquetat com a , , | 1 comentari

Responsabilitat política

No és cap secret que la ciutadania cada dia creu una mica menys en la política. De fet, l’últim Baròmetre d’Opinió Política, publicat recentment pel Centre d’Estudis d’Opinió, mostra com el 72,4% de la gent pensa que els polítics només busquen el seu propi benefici  i com el 80% creu que els polítics no tenim en compte el que pensa la gent. 

I davant d’aquest corrent d’opinió, davant d’aquesta realitat, els polítics no podem girar-nos d’esquena.

Per això és necessari ara, més que mai, fer bandera de la responsabilitat, la sinceritat, l’esforç i la feina ben feta. I això només ho aconseguirem si en el debat polític, i en el nostre dia a dia, deixem de banda la demagògia i fem honor a la veritat.  Lamentablement, aquest punt, que és (o hauria de ser) un valor bàsic i imprescindible en la política i en els  polítics, a hores d’ara no es respecta prou.

Em ve al cap, per exemple, el debat que s’ha obert al voltant dels ajustos econòmics que el govern de la Generalitat ha hagut de fer per tal de poder fer front a la difícil situació financera que tenim. Davant d’aquesta realitat (tenim més despesa que ingressos i, per tant, el dèficit que generem cada vegada és més gran) hi havia dos reaccions possibles: actuar amb responsabilitat o no. Malauradament, veiem com molts partits no han escollit la primera opció i han començat a fer córrer missatges que poc tenen a veure amb la realitat i, el que és més greu, que juguen amb els sentiments de la gent.

En un entorn de restricció pressupostària, el Govern ha apostat per garantir la qualitat del sistema públic de Catalunya tot i disposar de menys recursos. S’ofereixen les mateixes prestacions sanitàries però organitzant els serveis sanitaris d’una altre manera per tal de reduir-ne el seu cost allà on ha estat  possible. Aquestes mesures es duen a terme sempre d’acord amb criteri clínic i, sobretot, sense posar en risc la salut dels ciutadans.

Tanmateix, molts partits s’han esforçat en transmetre un altre missatge: s’està desmantellament el sistema sanitari públic. Tot i ser conscients que això no és així.
I la sanitat no és l’únic àmbit on ens trobem amb aquest tipus de situacions on la veritat s’intenta emmascarar. 

Joan Ferran diu que la voluntat de Convergència i Unió al modificar la Llei de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió de Catalunya no respon a la voluntat i a la necessitat de ser més austers. Segons ell, l’objectiu és poder concentrar poder i laminar el pluralisme. La realitat és que van ser ells mateixos, el PSC, els que van voler que tot el que afectés a la corporació no es tractés dins del marc de la simplificació i l’austeritat. A més, acusa el Govern de la Generalitat de controlar TV3 i no donar temps de paraula  a l’oposició quan, si comparem dades, veiem que el tripartit tenia més temps de paraula que no pas ara el govern de CiU. 

Crec que aquestes actituds de deformar i tergiversar la realitat mai són positives donat que fomenten la desconfiança en tot l’entramat polític però crec que en els moments que estem vivint són especialment negatives.

Deixant de banda el fet que molts dels que fan aquest tipus d’afirmacions són en part responsables de les mesures que s’estan duent a terme, penso que és l’hora de retornar entre tots plegats la dignitat a la política. La ciutadania necessita tornar a descobrir que realment hi ha gent que, cada dia, treballem per solucionar els seus problemes i donar resposta a les seves necessitats.

Publicat dins de Catalunya, Parlament | Etiquetat com a , , | 2s comentaris

Ai! Les obesessions!

Joan Ferran diu que la voluntat de Convergència i Unió al modificar la Llei de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió de Catalunya és poder concentrar poder, laminar el pluralisme i anar a disc sol·licitat i en cap cas respon a la voluntat  i necessitat d’austeritat . Però tothom sap que aquesta modificació formava part de la Llei Òmnibus i que va ser el PSC qui va voler que tot el que afectava a la corporació no es veiés dins del marc de la simplificació i austeritat, i en féssim una Llei al marge sense tenir en compte que el debat de la Corporació ja s’havia fet i ningú ( o potser vostès) volien modificar.

Alhora, se’ns dóna les dades dels temps que  durant el mes d’agost del 2011 TV3 ha donat als diferents actors polítics. Segons l’autor de la tesi, només cal sumar per veure quin és el repartiment de temps que es dóna al Govern i els dels grups parlamentaris . Suposo que fa aquest plantejament per que deu considerar que actualment no es dóna prou temps als grups que estan a la oposició i en canvi massa temps al Govern i als grups parlamentaris que donen suport al Govern. Bé, siguem objectius i analitzem el que diu el CAC. Comparem el que ha passat l’any 2011 i analitzem el que passava el 2010, posem el mateix prisma:

Comparativa temps paraula govern Tripartit- govern CiU (respecte el mes de juliol)  
           
  Temps %      
Generalitat + Tripartit (jul-10) 1h 54′ 58″ 47’6%      
Generalitat + CiU (jul- 11) 0h 59′ 51″ 32%      
           

 

Caram! Que fàcil és tergiversar la veritat! El que se’ns venia com un favor al Govern de Convergència i Unió resulta que és un flac favor al Govern actual. Les coses no quadren oi?

Per altra banda,  si l’actual situació (amb Llei de la Corporació inclosa) dóna uns resultats tant excel·lents pel Govern, segons el diputat, per que som tant rucs de voler-la canviar? No serà simplement que es vol austeritat? Segurament, no tothom té els mateixos objectius a la vida, i mentre a uns ens toca administrar una època de dificultat i ser austers, altres només comptabilitzen temps i segurament, enyoren les trucadetes…o potser encara es fan Sr Ferran?

Publicat dins de Parlament | Etiquetat com a , , , , | 1 comentari

El PSC i l’obsessió per les llistes.

Ja hi tornem a ser. Les obsessions tenen això, contínuament s’està amb el mateix tema… i en Joan Ferran, té  una obsessió reconeguda per tothom…La corporació catalana de mitjans audiovisuals. Cèlebres són les seves paraules, pròpies del sectarisme que ha viscut el nostre país en els darrers anys: “cal arrencar la crosta nacionalista de TV3 i de Catalunya ràdio” digué envelentonat a cavall dels dos governs tripartit.

I ara, a les portes d’una campanya electoral, el Sr. Ferran torna a fer política de la única manera que en sap fer  i, a través del seu bloc, fa un exercici de provocació i d’intimidació als professionals de la corporació fent llistes de tertulians, entrevistats i programes. Sembla que els orígens no es perden mai per més que hi hagi reciclatge.

No és la primera vegada que el sr. Ferran fa llistes, de fet, el seu missatge “cal arrencar la crosta nacionalista de TV3 i Catalunya ràdio” va anar acompanyat (prèviament i posterior) de depuracions de professionals com Jordi Basté, Antoni Bassas, Toni Clapés, Soler i Sabaté, etc. I durant un temps, el lema que acompanyava “Catalunya ràdio” va ser “la fem entre tots” en lloc de l’històric “la ràdio nacional de Catalunya” que de nou ens acompanya. Tot això no va ser gratuït, ja que per primera vegada l’emissora va perdre el lideratge .

El senyor Ferran torna a fer llistes, a intimidar i a provocar. Estem convençuts que la professionalitat i l’estima dels professionals de la casa són garantia de resistir l’embat, però és una llàstima que tornin a estar a l’ull de l’huracà.

El senyor Ferran torna a fer llistes, a intimidar i a provocar. I diu que demà ho farà amb TV3. Podria començar explicant la campanya que ell mateix i altres companys i companyes del PSC, van llançar contra la directora de TV3 perquè al seu entendre havia fet una entrevista poc amable, segons ells, al president Montilla.

Publicat dins de Parlament | Envia un comentari

En busca de la veritat…

És habitual que els grups de l’oposició presentin preguntes per escrit als plens municipals per rebre informació.

Lamentablement, a l’Hospitalet també és habitual que l’equip de govern ens respongui amb evasives, ajornaments o, directament, amb informació no veraç.

I, com que no faig aquest tipus d’afirmacions sense tenir-ne constància, us vull esmentar un parell d’exemples (dels molts que n’hi ha) perquè pugueu jutjar -ho per vosaltres mateixos.

Primer us parlaré d’una pregunta que vàrem presentar el 25 de juliol sobre els aldarulls i la greu problemàtica que existeix en un bar de la ciutat.

En aquest cas, el govern ens va respondre dos mesos després (el 23 de setembre) que “no tenien constància que aquest establiment tingui una especial problemàtica ja que durant aquest any no s’ha rebut cap trucada per baralles ni aldarulls, ni tampoc per temes de estupefaents (consum, tràfic…)”.

Doncs bé, resulta que no només tenim constància que aquestes trucades de queixa s’han fet (són el mateixos veïns el què ens ho asseguren) si no que tenim la còpia de la instància que van presentar a la regidoria per tornar a demanar que es duguessin a terme accions per acabar amb el problema.

Per tant, i amb la instància a la mà i la promesa dels veïns, la resposta de l’equip de govern només es pot ser fruit de que desconeixen la realitat que es viu a la ciutat o que, directament, ens han mentit. Sigui quin sigui el motiu: és molt greu.

I més greu és que aquest no sigui un cas aïllat. Perquè es dóna la circumstància que després de rebre aquesta resposta vaig rebre’n una altre corresponent a la pregunta sobre si s’havia fet la petició formal (a la Conselleria d’Interior) per instal·lar les càmeres de videovigilància i a quins barris tenien pensat instal·lar-les. 

La nostra pregunta la vàrem presentar al ple el 23 de setembre i el 27 ens responen que per recavar tota aquesta informació necessiten un ajornament (això vol dir que ens la respondran al proper ple).

Fins aquí podríem pensar que és normal, oi? El fet curiós és que l’equip de govern si que va tenir temps de recopilar aquesta informació i passar-la als mitjans de comunicació (ho van publicar el dia 27). Així doncs, per quin motiu no ens la va poder passar a nosaltres? Potser és un problema de prioritats?

Davant de tot això, i tenint en compte que l’equip de govern està obligat a proporcionar-nos la informació què demanem, no podem més que pensar que l’equip de govern vol obstaculitzar la nostra feina.

Malauradament, fent-ho només aconsegueix perdre credibilitat, donar l’esquena als principis democràtics i menysprear la ciutadania.

Publicat dins de Sense categoria | Etiquetat com a , , | 2s comentaris

Com qualsevol família

Són moltes les famílies que al veure entrar la crisi econòmica per la porta de casa seva (perquè, per exemple, algun dels seus membres s’han quedat a l’atur) han hagut de treure la calculadora d’un calaix, les factures d’un altre i s’han hagut de posar a fer números per tal d’aconseguir que les despeses no superin els ingressos.

Per aconseguir-ho, el 99,9% de les famílies, han hagut de suprimir despeses i ajustar-se a la nova situació econòmica. Hi ha vegades que aquest ajustament inicial no és suficient i encara cal ajustar-se el cinturó una mica més. I, és clar, cada vegada és més complicat.

El cas de Catalunya no dista molt del de qualsevol d’aquestes famílies ja que, com elles, el govern ha hagut d’ajustar el seus ingressos, el seu pressupost, a la situació actual.

La diferència és que, en aquest cas, no ha pogut fer-ho de manera gradual ja que la situació que es va trobar a la seva arribada al govern requeria prendre mesures més dràstiques donat que l’anterior govern havia estirat més el braç que la màniga durant massa anys.

 I, encara que sigui difícil i en alguns casos dolorós, aquests ajustos són necessaris. Com qualsevol família, el govern fa mans i mànigues per superar (i fer front) a aquesta situació.  Si no fos així, el país (o la família) se n’anirien en orris.

Publicat dins de Catalunya, Treball | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari